Potser la gran virtut que trobo que té l'analogia ecològica per a la sociolingüística i, en conjunt, per a la Lingüística en general, és el de donar-nos instruments conceptuals per a plasmar d'una manera més operativa allò que en diem habitualment el 'context'. L'aproximació sistèmica de l'ecologia biològica (vg. Margalef 1991) ens facilita, així, la possibilitat de pensar les formes i codis lingüístics en tant que elements ineluctablement integrats en el seu 'hàbitat' sòciocultural. Les formes i codis lingüístics viuen ecosistèmicament interrelacionats amb d'altres objectes com ara les idees que els individus tenen sobre la realitat, els significats socials que atorguen a formes i codis, la categorització socioeconòmica dels individus, les representacions grupals, etc. Dit à la Morin, les formes lingüístiques són en la societat i en la cultura que, a la vegada, són en les formes lingüístiques. Podem expressar, així, la no-fragmentació de la realitat, la no-separació dels elements i els seus contextos. Podem assajar aleshores de donar compte de manera integrada de la gramàtica, de la interpretació de les significacions, i dels usos lingüístics, ja que, de fet, formen un tot inseparable.
(...)
Des d'aquesta perspectiva podem entendre molt més bé el canvi i la substitució lingüístics. Podem relacionar sense cap por teòrica les modificacions formals amb les decisions dels parlants o amb les alteracions dels seus contextos demolingüístics, sociològics, econòmics, etc. La 'vida i la mort' de les llengües -essent altra vegada metafòrics- són molt millor enteses des de l'òptica ecològica. L'ús o el desús de les varietats lingüístiques s'entenen com a conseqüència de l'estabilitat o del canvi en els altres aspectes sociopolítics pertinents, integrants de l'ecosistema sociocultural en conjunt. Canvis en les ideologies o els valors, en l'organització econòmica o política, irrupcions migratòries, innovacions tecnològiques, etc., que provoquin un trencament de l'estabilitat ecosistèmica anterior, poden conduir molt probablement a canvis respectius en les formes i codis de la comunicació lingüística dels humans. Les llengües, doncs, com les espècies biològiques, no viuen mai en el buit, sinó plenament integrades i adaptades amb els altres elements de l'ecosistema sociocultural. Si el seu hàbitat registra alteracions importants en determinats aspectes essencials que en condicionen l'existència, poden iniciar el camí del canvi o del desús, i, per tant, de l'extinció gradual.
(...)
La metàfora ecològica és productiva i inspiradora per a l'aproximació sociolingüística, sempre que es tinguin clares les diferències entre els plans biològic i sociocultural. Si som capaços de distingir les peculiaritats dels mecanismes en cada un d'aquests nivells d'existència, l'estudi transdisciplinari i la trasllació conceptual crítica poden ser de gran ajuda tant per a l'avenç teòric de l'enfocament sociolingüístic i globalment de la lingüística en general com per a l'elaboració de principis ètics i d'intervenció ecolingüística.
Albert Bastardas i Boada
("La metàfora ecològica: possibilitats i límits per a l'aproximació sociolingüística", dins de Pradilla Cardona, Miquel-Àngel (coord.), Calidoscopi lingüístic. Un debat entorn de les llengües de l'Estat. Barcelona: Octaedro/EUB, pp. 13-24.)
Algunes referències bibliogràfiques d'Albert Bastardas-Boada sobre ecologia lingüística:
-(2021). "Una visió ecosistèmica per al català: subsidiarietat compensatòria"
[An ecosystem vision for Catalan: Compensatory subsidiarity] [Una
visión ecosistémica para el catalán: subsidiariedad compensatoria], Pensem.cat (abril).
-(2019). From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona.
- (2019). "'Restricted' and 'general' complexity perspectives on social bilingualisation and language shift", in: Massip-Bonet, À., G.
Bel-Enguix, & A. Bastardas-Boada (eds.), Applications of complexity theory in language and communication sciences. Cham, Switzerland: Springer, pp. 119-137.
- (2017). “The ecology of language contact: Minority and majority languages”, in: Fill, A., Penz, H. (eds.), Routledge Handbook of Ecolinguistics. Oxford: Routledge, pp. 26-39.
- (2017), “Complexity in language contact: A socio-cognitive framework”, in: Mufwene, S. et al. (eds.), Complexity in language: Developmental and evolutionary Perspectives. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 218-243.
- (2016). “Ecología lingüística y lenguas minorizadas: algunas notas sobre el desarrollo del campo”, in: Fernández Planas, A. Ma. (ed.) (2016): 53 reflexiones sobre aspectos de la fonética y otros temas de lingüística. Barcelona, pp. 449-458. [Versió en català: "Ecologia lingüística i llengües minoritzades: algunes notes sobre el desenvolupament del camp" (traducció de Meritxell Sabaté).
- (2016). “Complexics as a meta-transdisciplinary field”, Congrès Mondial pour la pensée complexe. Les défis d’un monde globalisé. (Paris, 8-9 décembre. UNESCO.
(2016), “Diversidade, contato e ecologia linguística: uma aproximação a partir da complexidade sociocognitiva”, in: do Couto, Hildo H., et al. org., O paradigma ecológico para as ciências da linguagem: ensaios ecolinguisticos clássicos e contemporáneos. Goiânia, Brasil: Editora da Universidade Federal de Goiás, pp. 325-349.
- (2014), Sociolingüística: per una mirada complèxica, a: Massip Bonet, Àngels & Albert Bastardas Boada (eds.), Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 291-316.
(2014), Lingüística i ciències de la comunicació: sociocomplèxica com a perspectiva integradora, a: Massip Bonet, Àngels & Albert Bastardas Boada (eds.), Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 231-258.
- (2014), Linguistic sustainability for a multilingual humanity, Sustainable Multilingualism 5, pp. 134-163.
- (2014), “Towards a complex-figurational socio-linguistics: Some contributions from physics, ecology and the sciences of complexity”, History of the Human Sciences, Vol. 27, Issue 3, pp. 55-75. DOI: 10.1177/0952695114534425.
- (2014), “Cap a la ‘complèxica’ com a transdisciplina”, in: Martí, M. Antònia, & Mariona Taulé (eds.), Homenatge a Sebastià Serrano. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 63-77. (English version: Toward Complexics as a Transdiscipline, 2015).
- (2014), “Autobiografía intelectual”, in: Laborda,
Xavier, Lourdes Romera, Ana M. Fernández Planas (eds.). La lingüística en España. 24 autobiografías. Barcelona: Editorial
UOC, 2014, pp. 29-43.
- (2013), “Complexitat i fenomen (socio)lingüístic”, LSC – Llengua, Societat i Comunicació 11, pp. 5-13.
- (2013), “Llengua i complexitat. Presentació” (+ Àngels Massip), LSC – Llengua, Societat i Comunicació 11, pp. 1-4.
- (2013), “Language policy and planning as an interdisciplinary field: towards a complexity approach”, Current Issues in Language Planning, DOI: 10.1080/14664208.2013.829276.
-(2013), “Sociolinguistics: Towards a Complex Ecological View”, in: Massip-Bonet, A., & A. Bastardas-Boada (eds.), Complexity perspectives on language, communication and society. Berlin: Springer, pp. 15-34.
-(2012), Language and identity policies in the ‘glocal’ age: New processes, effects and principles of organization. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya.
-(2012), “El català i els joves: propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana”, Treballs de sociolingüística catalana 22, pp. 77-92.
-(2012), “L’anglès com a llengua global”, in: Vila i Moreno, F. Xavier (ed.), Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: Xarxa CRUSCAT/IEC, pp. 109-112.
-(2011), “Ekologiatik hizkuntza-iraunkortasunera: marko teorikotik proposamen praktikoetara”, BAT. Soziolinguistika aldizkaria 81, pp. 11-22.
-(2010), “De l’escriptura a l’oralitat, de la recepció a l’expressió, de la competència a l’ús”, Treballs de sociolingüística catalana 20, pp. 327-330.
-(2010), “Towards
a
global model of linguistic ecology”, Catalan
International View 5 (Winter
2009-10), pp. 14-17.
-(2009), “Sociolingüística y linguodiversidad: una aproximación desde la ecología compleja”, Hizkunea (Boletín de sociolingüística de
-(2007), “Linguistic sustainability for a multilingual humanity”, Glossa. An Ambilingual Interdisciplinary Journal, vol. II, n. 1 & 2 (June), pp. 180-202.
-(2006), “La evolución de la diversidad lingüística: comprender para proponer”, in: Blas Arroyo, J.L., et alii (eds.), Discurso y sociedad: contribuciones al estudio de la lengua en contexto social. Castelló de
-(2005), Cap a una sostenibilitat lingüística [Towards a language sustainability]. Barcelona: Angle editorial / Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Generalitat de Catalunya.
-(2004), “Cap a una sostenibilitat lingüística: conceptes, principis i problemes de l’organització comunicativa dels humans per al segle XXI”, X Congrés Linguapax / Diàleg ‘Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau’, Fòrum Universal de les Cultures.
-(2004), “Diversitat biològica i diversitat lingüística: algunes pistes transdisciplinàries per a una socioecologia de les llengües” [“Biological and linguistic diversities: Some transdisciplinary clues for a socioecology of languages”], in: Bastardas, Albert (ed.), Diversitats. Llengües, espècies i ecologies [Diversities. Languages, species, and ecologies]. Barcelona: Empúries, pp. 13-53.
-(2003), "Ecodinámica sociolingüística: comparaciones y analogías entre la diversidad lingüística y la diversidad biológica", Revista de llengua i dret 39, pp. 119-148. ["Sociolinguistic ecodynamics: comparisons and analogies between linguistic diversity and biodiversity", English abstract].
-(2003), "Política mundial del lenguaje en la era de la globalización: diversidad e intercomunicación desde la perspectiva de la complejidad”, Dimensión
antropológica (México) 28 (mayo-agosto), pp. 15-41.
-(2004), “La metàfora ecològica: possibilitats i límits per a l'aproximació sociolingüística” [“The ecological metaphor: possibilities and limits for the sociolinguistic approach”], in: Pradilla Cardona, Miquel-Àngel (coord.), Calidoscopi lingüístic. Un debat entorn de les llengües de l'Estat. Barcelona: Octaedro/EUB, pp. 13-24.
-(1996), Ecologia de les llengües. Medi, contactes i dinàmica sociolingüística [Ecology of languages. Context, contacts and sociolinguistic dynamics]. Barcelona: Proa/Enciclopèdia Catalana. [English version: Ecology of languages. Sociolinguistic context, contacts and dynamics, in: Bastardas-Boada, Albert (2019), From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 27-237].